Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/110

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Fet avisar per la senyora Angeleta, lo fill de la Mariángela s'hi presentá'l mateix vespre al sortir del seu treball, trobant á Mossen Vicens, qui, ab prou recansa de la seva germana, que tenía grans desitjos d'assistir á la conferencia, se'l emportá al seu quarto, ahont, després dels consegüents preliminars, li preguntá sobtadament:
 — Y bé ¿qué vols dir, que t'hi trobas satisfet en la soletat que vius?
 — ¡Satisfet!... — repetí en Grau, arronsantse d'espatllas. —¡Com que no puch passar per altre cantó, ¡m'en haig de conformar, si's plau per forsa!...
 — ¿Y perqué no hi pots passar per un altre cantó?... ¿Per qué no l'has de buscar una noya que't convinga, y fer lo que fá tothom?... Me sembla que ja comensas á tenir la edat pera casarte...
 — Sí... si no hagués estat per la desgracia de la malaltía de la mare, á bon segur que ja faría temps que hi hauría entrat al gremi dels casats...
 — ¡Ah!.. es á dir ¿qué ja tens alguna cosa embastada?
 — L'hi tenía!—respongué en Pere Joan Grau, ab ayre de contrarietat — peró ¿sab? es alló que diuhen «Be vingas pena si vens sola». De molts anys que hi mirava jo costa amunt... per enllá... per la platja del meu poble... peró 'm vaig descuydar de lligar a la gavina quan era hora... y ¡miri!... com era lliure, va vo-