Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/111

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


lar !... Res; potser ha valgut més que fos aixís... Tot just ara he acabat de pagar los atrassos que'm van quedar ¡y s'hauría hagut d'esperar massa! Y créguiu: las donas, si s'esperan, es sempre á falta d'altri.....
 — ¡Bah! ¡donas ray! — feu ab indiferencia Mossen Vicens. — Donchs ¡ves! jo t'havía enviat á buscar, perque l'altre día pensant ab tu, me vaig dir: ¿y qué fá aquell xicot, tot sol com una óliva, guanyant un bon jornal y tenint una casa ben arregladeta que, cuydada per gent extranya, tot se li fará malbé?... Y á més, es alló que va dir Nostre Senyor, després d'haver creat á Adam: «No está pas bé que l'home estiga sol».
 — Sí; peró, veurá; á mí la primera il-lusió ja m'ha passat; y si vol que li digui francament, avuy per avuy, las donas me fan més rabia que altre cosa...
 — ¡Pst!... Una mica d'amargor que't passará tan bon punt te'n vegis al costat una que t'estimi de veras!... Pues com te deya, pensant ab aixó, se'm va acudir una noya, que'm sembla que't convindría... Una bona minyoneta, ben ensenyada... y ab lo seu dotet... que aixó may hi es de massa!...
 — ¡Doncas per mi, m'hi fora de sobres! perque, no tenint jo res, com no tinch ara, no m'agradaría pas que ningú's pensés que'm fá un favor de casarse ab mi!
 — ¡Ta! ¡Ta! ¡Ta! Tot es segons per allá hont s'enfila!... Ella, portante'ls diners tots