Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/117

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


parlá de sa difunta mare, perfidiant en coneixer detalls de son carácter, de sa malaltía y de sa mort; y escoltant ab visible atenció tot lo que ell li contá relatiu á sa vinguda á Barcelona y á las penas que havía sofert pera donarli l'ofici de veler de seda. Aquest tema doná ocasió á que la Antonieta s'explayés també per la seva part. Tampoch ella tenía pares... també'ls seus la estimavan ab aquell amor que no té igual y'ls había perdut en poch temps de diferencia l'un de l'altre, sens que ningú hagués tornat á ocupar en lo seu cor, lo buyt que aquells hi deixaren!...
 En Pere Joan Grau trobá que las paraulas de la noya, no sols eran molt encertadas, sinó que li queyen com á una mena de ressó de lo que ell sentía, encara que no ho sapigués explicar tan be com ella; y trobá que li agradava d'escoltarlas; y trobá també que las duas horas que passá al seu costat s'havían escorregut ab una pressa y una dolsor que feya llarch temps que no havía fruhit.
 Mes, una volta fora del seu costat, sentí que tampoch s'animava á tornar cap resposta al sacerdot, ja que era'l cas que, per inesplicable extranyesa, tot lo relatiu á aquell ensaig de prometatge li renovava'l recort del que se li havía desfet...
 Es clar que era ben be per demés lo pensar ab la Roseta de Vilassar, que ja feya aprop de dos anys que s'havía casat ab un pilot del Masnou!... ¡Be prou que la veya la inutilitat