Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/125

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 —Peró home..... ¡Si encara no m'has mirat!
 Lo contacte de la ma de la seva cosina dessobre de sa cara iniciá en lo cos d'en Corominas un regueró de foch que'l resseguí de cap á peus y que, parántseli en mitj del cor, encegué en ell una flama que ja no s'havía d'apagar may més...
 Ben convensut de que, ab las pretensions de la pubilla Batlle, no podía esperansar may la que á ell li semblava incomparable felicitat de ferla sa muller, lo seu geni sech de mena acabá de tornarse més aspre y concentrat, sense que ab aquest modo d'ésser logrés tampoch evitar la propagació del sentiment que lluytava pera reprimir; ja que, per son próxim parentiu, sovintejavan las ocasións de veures y de parlarse.
 A més á més, la Florentina, que de criatura s'havía acostumat á sentirse dir per tothom que era bonica y que aquest género de llohansas acabaren pera férseli una mena de necessitat, se sentía mortificada de que un home jove y guapo com era'l seu cosí, no fes chor ab los demés; ab quin motiu no perdía ocasió de contarli tots los obsequis que li feyan y las paraulas ab que'ls hi acompanyavan lo jovent que coneixía. En Corominas, per la temensa de que's traslluhís lo sentiment que'l tenía corprés, la escoltava sens acudírseli cosa de major ingeni, que dirli tot mossegantse'ls llavis: