Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/130

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


oposició sense explicacións, deixá tan sorpresa com esverada á la noya, que, en sa innata bondat, se li feya difícil creure que, sens una verdadera causa, lo seu germá, aquell Pep que de tota la vida se'n havía endut lo seu amor y las sevas admiracións, pogués obrar de tan injusta manera... « No, no: sens dubte devía sapiguer alguna cosa grave relativa á la conducta d'en Pere Joan que Mossen Vicens la ignorava... Peró ¿cóm era possible que un jove dels bons sentiments que havía demostrat en la malaltía y mort de la seva mare, pogués amagar quelcóm de prou consistencia pera justificar aquella ferma oposició?...» Y la pobra Antonieta, que si la punyía la decepció en la rectitut de en Corominas, més dolorós se li feya dubtar de las bonas condicións d'en Pere Joan; sens esma de sortir de la mateixa cambra en que havía tingut lloch aquella conversa, de peu dret, darrera'ls vidres del balcó ahont tantas vegadas fruhí la felicitat de veure al jove veler anar y venir del seu treball, divagava d'una conjetura á l'altra, quan, tot de sobte, se trobá al devant seu á la tía Madrona, la que, primer ab suau manyagaría, y, quant vejé que aquesta no feya l'efecte que's proposava, desplegant tot l'aparato de la seva autoritat, s'empenyá en disuadirla de portar endavant un matrimoni que, segóns ella, per sa pobresa sols podía fer la seva desgracia.
 La noya Corominas, respirá com l'estamordit moixó que, després d'haver estat reclós