clar: que la meva filla ja fa prou casantse ab un fabricantet, peró ja qu'encara hi es á temps, no vol passar per ésser la cunyada d'un fadrinot veler, que potser fins tindría l'atreviment de tractarla de tu...
Aclarit l'enigma de la oposició de la familia, la Antonieta no feu cap mes esfors pera obtenir un consentiment que preveya no havía d'alcansar y, d'acort ab Mossen Vicens, digué á n'en Pep que, una volta qu'era major de edat, tan prompte estessen enllestits los trámits necessaris pera la llicencia y amonestacións, portaría á cap lo seu matrimoni; lo que li advertía pera que's previngués á ferli efectivas las duas mil lliuras que li pertocavan del seu dot.
Per lo que's vejé, en Corominas tenía ja descomptada aquesta petició, puig tan prompte la seva germana acabá de exposarla, li digué, recalcant irónicament las sevas paraulas:
— Lo casament ó'l disbarat que no has volgut desfer per la teva plana voluntat, lo desfará'l teu promés quan sápiga que tu ¡no'n tens cap de dot! Que sens dubte deu ésser per lo que't vol...
— ¿Que jo no tinch cap dot?... — repetí esgroguehintse la Antonieta.
Lo seu germá somrigué ab ayre satisfet y digué en lo mateix tó:
— Quan lo pare va fer testament, deixante las duas mil lliuras que'm demanas, era á l'any quaranta nou; mes, com morí al cinquanta cinch y l'any abans per las circunstancias
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/132
Aquesta pàgina ha estat validada.
