Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/143

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


 — Ja se li veu prou que es un ergullós! Si quan passa sembla que li dol lo temps de saludar als pobres! — reprengué la noya del calsinayre — Y ab tanta vanitat ¡ni tan sols ha sapigut comprar un mal vestit de seda negre á la seva germana!
 — ¡Ay, la pobreta! ¿Y qué't pensas que li ha comprat ell, lo que porta? ¡Ni un fil de roba li ha donat! ¡Prou ho sé jo per la fustera, com han anat las cosas!... Sort ha tingut de Mossen Vicens y de la seva germana, aquesta alta y grosa que anava al seu costat...
 — ¡Ay, caratsos! ¿Y com s'ho ha manegat tot aixó'l senyor Pepet?... ¿Y qué no hi ha justicia al mon?... Y d'aquesta finca ¿que no n'hi havía de donar res á la seva germana? — saltá la dona del cadirayre, senyalant los balcóns de casa en Corominas.
 — ¡Ay, santa cristiana! ¿que no ho veyeu que'l qui te'ls quartos, sempre es lo qui guanya? Si en lloch de casarse ab un pobre bonminyó, s'hagués casat ab un rich estrafalari, ja li hauría fet esquitxar fins la última pesseta si's plau per forsa... peró ara...
 — Si ella no s'hagués casat á disgust de la familia no li haurían mancat ni robas ni diners — afirmá resoltament lo barber y sangrador, intervenint en la conversa — perque'l senyor Pepet es una persona que ningú'n te res que dir y...
 — Y que, com vé á afeytarse á casa vostra — va interrompre la mestressa de la botiga de plats