Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/146

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


á la polseguera de las aforas de la Ciutat.
 Degut sens dupte á la falta de costum, lo nou matrimoni caminá ab pas poch ajustat lo curt trajecte que, atravessant per los carreróns, comunica desde'l carrer de Sant Pere més Alt al de Sant Pere més Baix. Pel demunt del seu bras, en Pere Joan sentía tremolar la ma de la Antonieta que, un bon tros encongida s'hi apoyava; mes, á mida que anavan caminant, la agitació disminuhía; puig que, al trobarse al ayre lliure del carrer, á la noya Corominas li comensá á semblar que respirava ab més llibertat. Bo ó dolent, lo pas ja estava donat: ja acabava de passarlo y ja com una mena de esvahida visió, se li representava la sortida de sa casa, la entrada á la iglesia, la cerimonia en lo camaril, la Missa, lo xiu xiu d'un reguitzell de quitxalla y de moltas caras conegudas que havía vist sense mirarlas, l'esmorzar á casa de Mossen Vicens, las brometas dels testimonis... tot havía passat; y's trobava en aquell mateix moment esforsantse pera seguir al seu marit que caminava depressa, molt depressa, com si volgués fugir de las miradas tafaneras de las donas y fadrinas que en més de duas botigas, havían fet sortir al marxapeu de la porta son llustrós barret de copa alta y'ls guants blanchs de la Antonieta.
 Com lo camí era curt, no tardaren gayre estona en arribar á sa casa. A la entrada tingueren de desferse del bras, ja que'l merinyach de la nuvia ab prou feynas passava per la es-