Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/157

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Per sa part, la Florentina, després d'haver ensenyat lo nuviatje á las noyas, ab un si es no es de misteri; se las enduya envers la sala de la dreta y entreobrint un xich las vidrieras, deya sens entrarhi:
 — Aquest es lo quarto que ha fet amoblar en Pepe. ¿Veyeu? es tot de domas blau... Com es lo color que á mi m'agrada... No vos hi faig entrar perque hi faltan moltas cosas que la mama las hi fará posar mentres serém á viatge... ¡perque nosaltres marxém á París!...
 — ¡A París! — repetían las jovenetas, ab lo mateix tó d'admiració que ho havían dit abans las sevas mares.
 — Sí, sí; en Pepe m'hi vol portar de totas maneras. Ell sí que no més pensa ab lo que'm pot agradar...
 — ¡Ay, filla! ¡Tu si qu'ets ben felissa! ¡Cor que vols, cor que desitjas!... ¿Y que ja feya molt temps que us estimavau?
 — Ell diu que de sempre... Jo, de petits no m'en havía adonat may... ¡Cá! ni de grans tampoch... Si casi vaig estar a punt de prometrem ab un altre... Y ¡ves! allavoras va ésser quan ho vaig veure pel clar que estava bojament enamorat de mí, perque'n deya unas cosas dels meus pretendents!.... Cap n'hi agradava prou... Y's va posar més trist!...
 — Be, peró. ¿Y tu?
 — ¡Oh! á mí sempre m'havía agradat!... Perque de guapo, pels meus ull ja no'n pot ser més... Ara, que te un xich de punt en ves-