Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/159

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ferme vestir com si hagués d'anar al teatre!
 — ¡Y es clar! ¡No faltava més, sinó que compareguesses de qualsevulga manera! Ja saps que á mi tot m'agrada bonich. Las cosas lletjas, no hi puch fer més, me sembla que'm crispan los nervis.
 — Sí... peró creu que quan un acaba de treballar, ¡es molt pesat tenirse de vestir de aquest modo!... Per un día res es res; ¡peró per sempre!...
 — ¡Ay, Deu meu! Sí que poca cosa't mortifica... Si me estimessis, com dius, lo que m'agradés á mí sempre ho trobarías be y ho farías de gust... Vetaquí'ls inconvenients d'ocuparte en un treball, que per ferlo tens de anar de qualsevol manera... No, no; no'm miris aixís, ni t'enfadis de que t'ho digui! Ja saps que jo lo que tinch al cor tinch á la boca; la única cosa que'm fa pena del nostre casament es que tu tingas fábrica. Sempre tractant ab treballadors, s'agafa una mena d'ayre més ordinari...
 La senyora Madrona, que molt lluny de capir las finesas de la Florentina, estaba un bon tros cofoya de la industria que exercía'l seu nebot y que tot seguit notá la cara fosca que li havían fet posar las paraulas de la seva promesa, saltá pressosament.
 — ¡Vaja! ¡Vaja! no digas ximplesas. ¡Ordinari!... ¡Ordinari!... ¡Los quartos de la butxaca es lo que s'ha de mirar! ¡Ja'n podrías tirar un bon tros á l'olla de molts que tenen carrera y