Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/161

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


nostre casament. ¿Qué se m'endona á mi de tot lo altre?... Lo nostre es lo que me interessa. ¿Qué no t'han fet cap més regalo avuy?
 — ¡Oy! ¡Sí! ¡Sí! ¡Y que no tenía res més al cap que dirtho! Sinó que...
 — Donchs vaja ¡cóntamho! ¡cóntamho! Es prou que, poguent ésser felissos, nos empenyém en mortificarnos — digué en Corominas, vejent l'ayre animat que havía pres la noya. — Y pues ¿qué es lo que t'han regalat?
 — ¡Oh! avuy duas cosas molt hermosas!... Comensém per la primera que he rebut; ja que tant li toca per ordre com per venir de la respectable persona del meu testimoni. Donchs has de sapiguer que D. Magí s'ha lluhit y m'ha enviat un rellotje de sobretaula ¡que es magnífich! Tot daurat, ab una pila d'amorcillos que fan servir la esfera com de llanterna mágica. ¡Te dich que es una monada!... Y ¡mira! ab tot y ésser aquest tan bonich, lo que he rebut á la tarde, encara'l guanya.
 — ¿De debó?... ¿Y qué es?
 — Aixó sí que no t'ho diré pas. Primer l'has de veure... Ves si m'ha agradat, que de poch no t'envío un recado pera que vinguesses tot seguit... ¡Peró com hem tingut tanta gent! Creu que m'han marejat... Sort que demá es l'últim día d'ensenyar las robas, perque sinó'm penso que fins hi cauría malalta!...
 — ¡Bonas ganas d'atropellarte. Ja no las ensenyaría més... Y be, digas ¿qué es lo que t'han regalat?