Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/162

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 — No, no; primer ho has de veure. Mama — feu la noya girantse envers la senyora Madrona — digui á la Manela que'l porti; peró ficat dins de la capsa ¡que no's vegi!
 — Valdría més que hi anesses tu á buscarlo; perque la xicota no sabrá de lo que li parlas.
 — ¡Ay, mama! — esclamá ab displicencia la futura nuvia — ¡no'm fassi pas aixecar, perque estich més cansada!...
 Bueno, bueno: no't moguis, ja hi aniré jo. — digué la senyora Madrona ab sa habitual condescendencia per la seva filla.
 Quan abdós joves restaren sols, en Corominas, atansá un xich més de lo que ja ho estava, la seva cadira á la de la Florentina, y agafant entre sas mans la dreta de la noya, li preguntá, apassionadament:
 — ¿M'estimas?
 La pubilleta Batlle, enretirá la má y respongué ab manyaguería:
 — No ho sé... perque'l cas es que no t'ho mereixes gayre!...
 — ¿Y per qué no m'ho mereixo?
 — Perque ets de lo més prosaich que s'ha vist... Mira ¡que no habérset ocorregut enviarme un mal ram de flors pera posar á la taula de las robas, sapiguent que m'agradan tant! Sort que quan he vist que á las dotze no m'en havían dut cap, n'he enviat á comprar un per la Manela.
 En Corominas la mirá com estranyat y digué ab tota senzillesa: