Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/163

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 — ¡Com que no era diumenje!... Y á més, tu ja'm coneixes y saps que jo no hi entench res ab aquestas cosas... Si'l volías, ¿perqué no m'ho deyas ahir?...
 — ¡Sí que fora bo que jo mateixa t'hagués de demanar que'm fessis obsequis!... Si m'estimavas, ja hi pensarías sense que t'ho diguessen... ¡Ay! escolta ¿ja t'ha portat lo traje de color lo sastre?
 — No, peró m'ha promés que demá no'm fará falta.
 — ¿Ja li vas dir que era pera anar á París?
 — Dona, en dihent que es per viatje ¡me sembla que ja n'hi ha prou!... peró ¡no'm parlém més de robas, ni de rams! parlém de nosaltres; de la nostre felicitat; de que'ns estimém ¡molt!... ¡molt!...
 — Vaja ¡aquí hi ha'l regalo! — va interrompre la senyora Madrona entrant en lo menjador y deixant dessobre de la taula una gran capsa de fusta blanca y forma quadrada.
 La vista del objecte portat per la seva mare, semblá alegrar á la Florentina que, posanthi las mans dessobre com pera resguardarlo de las del seu promés, que havía fet moviment d'agafarlo, digué:
 — No, no; ¡endevina lo que hi ha!
 — ¡Oh! sí aixó es una capsa d'embalatje! — feu en Corominas, tornant á l'actitut de péndreli.
 — ¡Ja t'he dit que primer vull que ho endevinis!