Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/169

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


guer que, abans de prometret, vaig anar á casa de la Baltasara y, no ab un joch de cartas, no; ab las xicas y ab las grans, seguidament va sortir que sí que't convenía. Y ja sabs que quan hi vaig anar allavoras d'en Dominguito, sempre hi sortían destorbs, malasvolensas, gent que ho embolicava... ¿Y veus com no va ésser res?
 — Y ¿qué vol dir que alguna vegada no s'equivocan?
 — Ab mi no s'han errat may — confirmá ab gran seguritat la senyora Madrona. — La mare, que Deu la perdó, sempre contava que quan eram petitas una gitana nos havía dit la bonaventura y ¡mira! á la Pepa, á la meva germana, li digué que havía de fer un gran viatje abans dels vint anys ¡y ves si'l va fer gran que's va morir als dinou! Y á mí, que'm casaría ab un home que tindría molt que veure pel mar; y encara que'l teu pare no havía passat may de la Riva, las fustas que compraba ¡totas hi venían pel mar!... ¡No s'erran, no! Lo que passa es que de vegadas un hom no ho enten prou be lo que li diuhen!...
 Y la viuda Batlle, molt satisfeta de tenir tan bons oracles, se senyá molt tranquilament al devant d'una escaparata de la Mare de Deu del Carme, mormolá un parell de Parenostres y's despullá pera anarsen á dormir.
 La Florentina, que havía restat á peu dret en un dels ánguls de la caleixera, comensá á despentinarse maquinalment, y una volta se hagué tret la monya dels rissets, la pinta y las