Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/176

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 — ¡Sí; no vigilis ab lo pá que menjém!...— feu la Antonieta estirant lo bras en que portava'l llum, perque la noya s'hi pogués veure desd'hont ella era — donchs has de saber, que una setmana que no'l vaig fer assecar á fora, ab tres días, nos varem menjar un pá de més!
 — Mira, jo no t'ho dich per mí, que tinch bona gana y que de tota la vida li he prés, pero tu que menjas com un aucell... y estant com estás... á lo menos t'hi podrías deixar lo teu, al rebost...
 — ¡Cá!... ja m'hi he acostumat y com més aixut, més m'agrada. ¡Oy! y que tots los metxes t'ho dirán que es molt més saludable... Ara, déixam anar á veure si aquélla ha deixat lo balcó ben tancat y á ferla anar al llit, perque nosaltres tenim moltas cosas pera arreglar aquest vespre...
 — ¡Oy! sí, ¿qué't pensas que es molt dejorn? — objectá en Grau, mirant lo rellotje penjat en la paret del menjador. — Están per caure las onze; y si jo estich cansat, me sembla que tu encara ho deus estar un xiquet més.
 — Be; he dit arreglar, y volía dir parlar, y aixó si que precisa; perque som á fi d'any y ¡no hi ha més... hem de passar balans! — feu la Antonieta revestint sas derreras paraulas, ab tota la importancia que li fou possible.
 Com la dona d'en Pere Joan, ab la idea de portar á cap lo seu intent, sortí tot seguit del menjador, no s'adoná de la trasmudació que