Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/177

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


s'havía operat en lo rostre del seu marit, lo qui, quan pochs minuts després la vejé tornar ab una llibreta y un plech de facturas á las mans, li digué fent moviment d'aixecarse:
 — Vaja! Vaja! anémsen al llit y deixat de tonterías. Quan nos várem casar, debíam vint duros de seda; ara'n tením al menys quaranta que ja está pagada; género fet per més de dos cents, y algun cartutxo de plata desat á la calaixera. Vetaquí los mellors comptes, y ben aviat trets.
 — ¡Ay, no; fill, no; aixó fora un desordre! las cosas s'han de sapiguer per pessas menudas. Jo no sabría pas dormir aquesta nit, si no deixavam apuntat á la llibreta lo resúmen del any.
 En Grau, que per un motiu ó altre's veya que no tenía ganas de fer lo repás de comptes, de que tan desitjosa's mostrava la seva esposa, esclamá fent un gesto de impaciencia:
 — ¡Vaja, no sías perfidiosa!... ¡Be n'hi ha prous de días de festa pera amohinarnos ab aixó!... Demá mateix, si's pot...
 — Demá!... demá! — interrumpé vivament la Antonieta. — ¡Si sabías per lo que l'havém de menester lo día de demá!... Mira,'l dematí, ja no'l contis per res; llevarse, esmorsar y á Missa dejorn; perque al sortir de Sant Pere, has de venir ab mí al carrer de la Boquería, pera veure una cosa molt bonica, que hi tinch emparaulada y que sens emportará molta estona ¡molta! — exagerá la dona d'en Pere Joan ab un