vestida de negre, l'ayre, al estendres pe plassas y carrers, mormola ab lo plany que fa vint sigles degueren fer sentir los deixebles del Redemptor al entorn del Calvari: «¡Jesús es mort! ¡Jesús es mort!...» Y malgrat las escépticas corrents que corgelan á la societat actual, cada any lo ressó d'aquest crit te'l poder de renovar ab tota sa forsa lo dolor pel crudel deicidi; y cada any lo poble's postra commogut als peus dels Sagraris y s'embadaleix ab los ciris y las flors y'ls maigs y'ls rossinyols y las caderneras, ab que l'amor y la pietat cristiana s'enginyan pera honrar á Deu, adornant los grahons dels seus altars.
En lo matí del divendres Sant del any 1875, lo primer després de la restauració de la dinastía borbónica y ja assossegats los esperits de l'agitació que produhí la revolta de Setembre del 68, pareixía que en tots los cors hi niava'l desitx d'exteriorisar sa religiositat; y la gent de diversas classes y estaments, circulava pels carrers de la ciutat antiga y s'estenía per las amplas vías de la nova, pera fer las tradicionals visitas á Jesús Sagramentat.
Eran ja aprop de las onze, quant d'una de las més bonicas casas de la Ronda de Sant Pere, va sortirne un senyor y una senyora, los que, al trobarse á l'acera entaularen discussió sobre si empendrían lo camí envers al Passeig de Gracia ó á la Plassa de Tetuán, discussió que acabá'l marit, dihent:
— ¡Vaja! no perdém més temps que prou
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/194
Aquesta pàgina ha estat validada.
