Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/198

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


rets y mantellinas de formas antiquadas y negres descolorits, que sols rebían lo sol y l'ayre de las vías públicas en los días de solemnes festivitats; ab l'aditament de guants un xich balders y que per son tuf de benzina, posavan al descubert sa patent de servitut. La gent á la moda se'ls miravan ab ayre mofeta, sens pensar que eran los intranzigents guardadors de la religiosa tradició de la diada; los que ab verdader entussiasme desde las cinch del matí recorrían los carrers pera seguir lo major número d'iglesias, essent molts los que havían iniciat las Estacións pel Monument exposat en lo castell de Montjuich.
 Ab lo regrés á sas casas, semblava coincidirhi lo despertament ó mellor dit, la resurrecció de la ciutat, ja que per dessobre dels empedrats comensava á sentírshi la remor dels primers carros y cotxes que emprenían son quotidiá trasbals, mentres que magatzems y botigas, l'una darrera l'altra, anavan obrint sas portas; y de tots cantons s'ohía aixecarse, ab sa potenta vida, lo moviment y forsa del treball.
 La religiosa solemnitat de la diada era finida; peró la gent seguidora de las costums de la moda, la gent que lluheix y gosa de veure y esser vista, desde las iglesias feu via envers al centre de las Ramblas, pera dirigirse al carrer de Fernando, que en un instant restá negre de cap á cap, invadit per un nombrós estol de senyoras y jovenetas, vestidas ab trajos de vellut, de satí y de tapicería, y cubertas las