Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/199

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ben pentinadas testas per ayrosas mantellinas de blonda y de brusselas recullidas al pit y apuntadas als cabells ab joyas, moltas d'ellas de remarcable valor.
 Pera ingressar en la engalanada currúa de la gent, en Corominas y la Florentina se disposavan á atravessar per entre l'aplech de mirayres, que, desde la Rambla, contemplava aquell hermós espectacle, que tan sols dura una hora y que solament te lloch un día al any, quan lo marit, preguntá de sobte á la seva esposa:
 — ¿No't sembla que son en Grau y la Antonieta aquells dos que venen per l'acera de la plassa Real?
 La Florentina mirá envers lo punt que'l seu marit li indicava, y fent irónica alusió á la figura dels seus cunyats, respongué:
 — En veyent una ele y una i ja pots pensar que son ells.
 Sense tornar contesta ni fer esment del ayre de contrarietat que prenía la seva muller, en Corominas, en lloch d'atravessar pel dret, emprengué'l pas á l'esbiaixada, anant á escometre directament á en Pere Joan y á la Antonieta, que, rigurosament vestits de cerimonia, ab trajo de vellut negre la esposa y ab levita encreuada'l marit, se detingueren ab ayre de complacencia al trovársels al davant seu. En aquella época estava en gran us que las senyoras se besessin pera saludarse; y abdúas cunyadas cumpliren ab lo precepte de la moda; mes,