Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/200

apenas fetas las preguntas de costum en aquestos cassos, la Florentina, al veure que la conversa s'allargava, preguntá als seus cunyats:
 — ¿Que no hi voleu venir ab nosaltres á donar una volta pel carrer de Fernando?
 — Estem massa cansats — respongué tot seguit la Antonieta — figuréuvos que som fora de casa desde las nou, y, que com ahir ja visitarem las iglesias del vehinat, avuy las hem emprés per la part del Bonsuccés y'ls Infants Orfens, y després de seguir tota aquella barriada, en Pere Joan ha volgut anar al ofici de la Mercé; y com d'aquí á casa hi ha un bon tros, hi arribaríam massa rendits... Y vosaltres ¿n'habeu seguit forsa?
 — Sí; si... bastantas... bastantas — saltá pressosament en Corominas, tement que la seva dona confessés lo migrat número que n'havían recorregut.
 — Es clar! En aquestos días un hom no se'n acaba de satisfer may de seguir iglesias: y la veritat es que en cap s'hi podía entrar de tanta gernació — digué la Antonieta; la que, notant l'ayre frisós que prenía la Florentina, 's despedí recomanant als seus cunyats que si ells á la tarde no sortían, los hi enviessin los nens pera anar ab lo seu fill, á jugar ab uns anyells que'ls havían regalat, á l'hort de sa fábrica de Sant Martí. Y, fetas las encaixadas de ma, uns pujaren Rambla amunt, mentres los altres trencaren pel carrer de Fernando, incorporantse á la gentada que anava per l'acera dreta.