Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/202

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


dre la fábrica al seu home, perque no trobava prou fi l'ésser fabricanta...
 Al acabar lo passeig, la parella abandoná'l carrer seguint Rambla amunt, en la que, al ésser al indret de la iglesia de Betlhem, la munió de gent que, uns escoltant una cobla de cegos que tocava la Passió y altres comprant los diaris que á grans crits venían los xicots, desitjosos de rescabalarse d'aquellas curtas horas de forsat descans, formava un tan gros nú que en Corominas y la seva esposa se vejeren obligats á separarse, en quin moment dos ó tres dels joves que estavan estacionats á la cantonada de ca'n Monclús y que havían seguit al seu darrera, aprofitaren aquella ocasió pera abocar á las orellas de la Florentina tot lo manossejat repertori de llohansas ab que alguns homes, y en particular si son fills de Castella, solen celebrar los encants de las bellesas femeninas.
  Al tornarse agafar del bras, en Corominas digué á la seva muller, que caminava maquinalment al seu costat:
 — ¿Ab qué pensas, que sembla que tens lo cap á Lima?
 — ¿Jo? en rés... En que tinch ganas de ser á casa. Ja sabs que no soch dóna de passeig... Las festas en que s'ha d'anar vestida de solemnitat no m'agradan... me sembla que fa poble aixó...
 — ¿No t'agradan y tants camins que has manat fer á l'Agencia, per veure si t'arribava'l traje, y per si fora prou bonich?