Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/206

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


elegant bata de vellut del Nort d'un tó gris clar, guarnida ab passamanerías de seda blanca; y, passant á una saleta ab moviliari de noguera entapissat ab felpa de color de coure, prengué d'una gran renglera de llibres, colocats en un prestatge del secretaire, un dels tres volúms que'l día abans havía rebut de París, y, assentantse en una cómoda butaca posada al costat del balcó, lo comensá á llegir.
 No havía girat mitja dotzena de fulls quan lo criat li avisá desde'l corredor que'l dinar estava servit; mes, com la senyora no's mogués del lloch en que's trobava, als tres ó quatre minuts, aparegué en Corominas preguntant desde la porta:
 — ¿Qué no hem de dinar avuy?...
 La Florentina, sens deixar lo llibre de la má, l'abaixá fins als genolls, y, girant lo cap envers al seu marit, digué:
 — Ja hi pots anar... jo no tinch gana.
 — Y ¿per aixó no has d'anar á taula?... Menjant, menjant, ja t'en vindrá.
 — No, no; jo quan no'n tinch, me repugna la vista de la vianda... Si més tart sento debilitat, ja pendré un rovell d'ou y una copeta de Jerez.
 — Aquesta mena d'alimentació crua y fora de las horas, es lo que't fa mal á tu! La gent han de menjar com Deu mana, sopa y carn y peix ó lo que sía; peró cuyt... guisat... ¡En fi, com menja tothom!
 — ¡Prou desgracia tinch jo de no poguer