Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/209

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 La Florentina s'aixecá com moguda per un ressort; y groga, los ulls guspirejants, los llavis sens color digué, apoyantse nerviosament en lo respatller de la butaca:
 — També per molts anys li he dut jo amagada al cor aquesta serp que'm rosega, peró ja que ha arrivat lo día de retréurem tots los sacrificis que dius que has fet per mí, te diré, que jo donaría tot aquest luxo, totas aquestas faustuositats que sols encarnan lo refinament de la materialitat de la vida, per una sola felicitat; per un home que m'estimés per sobre de totas las cosas; que no tingués més desitx que jo; que no tingués altre pensament que jo; que no tingués altra afany, ni altre somni, ni altra il-lusió, que la meva persona!
 En Corominas mirá á la seva dona ab ulls admirats, y ab tota la plana senzillesa del qui may s'ha enfilat per aytals viaranys, preguntá:
 — Y ¿que no t'estimo jo?
 — ¡Tu! — remarcá ab la mateixa excitació la Florentina, — ¡Tu! que desde'l día que'm vaig casar no m'has tornat á preguntar si t'estimava, ni m'has tornat á parlar d'aquell amor que en lo temps del prometatje me pintavas com á essencia de la teva vida, ni has tornat á demostrar cap frisansa pera passar horas al meu costat, ni t'has complagut en tenir paraulas d'alabansa per la meva bellesa... y ¡avuy, avuy mateix, tothom, fins los estranys que passavan pel carrer, han tingut una ga-