Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/226

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

impossible la continuació dels seus sufriments sagellats ab la injuria de las darreras paraulas qu'en Corominas li havía dirigit. Comprenía, ferida en lo més íntim de l'ánima, que'l seu espós no l'estimava; y si altras donas vivían y sufrían baix lo despotisme d'un marit vulgar y grosser, ella tenía més dignitat, més amor propi, més altesa de sentiments, y contra aquell nú indeslligable, hi sabría oposar las estisoras de la separació y fins las del divorci, si era necessari.
 Y la pobre Florentina, la febrosa somniadora assedegada de quimérichs ideals, en lo paroxisme del sentiment, plorant ab lo desconsol de Hero per la mort de Leandro, la de las sevas il-lusións ofegadas en la corrent de l'amarga realitat de la vida, després d'aquells sis días en los que apenas havía menjat ni dormit, possehida d'una forta agitació nerviosa, prengué la teatral resolució d'abandonar al marit, anantsen ab los seus fills, després de deixarli escrita una llarga carta, ahont, en lo sentit que havém exposat, li formulava un gros capítol de cárrechs; assegurantli que ella també l'aborría tant com l'havía estimat; que la seva resolució era irrevocable; y que, una volta arreglada la qüestió de interessos, se'n aniría á viure al extranjer, pera no tornarlo á veure may més....