Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/258

 Ni en lo físich, ni en lo moral no son los estats aguts los que solen alcansar major durada. Quan s'ha pujat al cim de las monanyas no resta altre remey que tornarlas á baixar. Y á fer lo descens del exaltat disgust d'en Corominas li havían ajudat tant las horas transcorregudas desde la rebuda de la carta, com la serena discreció de la seva germana y fins la melangía dels recorts que aquells telers y aquella quadra portavan al seu esperit. Y, á més á més, las ideas que la Antonieta acabava de posar ¿per ventura no eran las sevas? L'amor als fills y á la dona, la pau de casa ¿no era'l seu desitg? ¿No eran aquestas las sevas il-lusións? Donchs ¿qué més volía ell que tenir y gosar de lo que era seu, de lo que ab tots los drets li perteneixía?... Per lo que, prenent peu de sas darreras paraulas, exclamá:
 — Pues ¡ves si tu, que tot ho trobas tan plá li saps trobar lo cap á n'aquesta troca!... Ves lo que haig de fer ab una dóna que'm fuig de casa y que'm diu ab totas las lletras que no s'hi vol estar ab mí?
 — En primer lloch — objectá ab fermesa la senyora Grau — aquesta idea de que t'ha fugit de casa, es un castell de cartas que cau per ell tot sol. Anarsen á la torra, y dirtho, será una bestiesa, una barrabassada, tot lo que vulguis menos una fugida. En quant á que jo tot ho trobo plá, tampoch es veritat; peró sé que durant la meva vida he lograt cosas casi miraculosas, ab la ajuda de Deu y la meva forsa de