Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/265

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


¡y ella sempre tan carinyosa ab ell!... ¡tan aconsoladora!... En aquella estona que havían passat junts hi hagué moments en que li semblá que, en la seva veu, hi sentía vibrar la de la seva mare... ¡Pobre dóna! ¡Si'l pogués veure ab aquella pena barrejada de rábia que li rosegava'l cor!... A bon segur que l'aconsolaría ab la mateixa dolcesa que ho havía fet la seva germana... Sí, sí; per ella no's mouría pas aquell vespre; y, per sa plana voluntat, fins tornaría á rascar la coissor de la ferida, nuant la conversa d'aquella barrabassada, d'aquella inexplicable bola de neu que se havía fet una montanya... Peró lo que parlá ab ella, ¡Deu l'en reguart d'enrahonarho ab ningú més... Y ¡ay del qui s'atrevís á fernhi una sola pregunta!... Y precisament alashoras, en aquell mateix instant, la senyora Grau li estava dihent que en Pere Joan li havía advertit que no hi aniría fins á las nou... peró, ¡hi aniría!... y tot seguit li doná una esgarrifansa de fret y un violent desitg de sortir... d'anársen...
 Malgrat aquell seguit de visións y recorts que s'encalsavan per sa pensa, en Corominas procurá asserenarse, y explicá á la Antonieta que, no havent anat á la Bolsa aquella tarde, li era d'absoluta necessitat arribarse al Bolsín. Lo seu negoci no era cosa que's pogués deixar aixís com aixís...
 La senyora Grau comprengué la violencia de la situació del seu germá: son desitg de so-