Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/289

vaig voler per no véuren la necessitat; y, més que tot, perque sabía que en lo moment que jo'n tingués de fer us, lo que tu m'havías dit «es teu» ho fora.
 En Pere Joan arrugá'l front, contragué las ceyas y digué ab tó irritat:
 — Y be ¿y qué?... Encara que la finca sigui teva, y tu'n vulguis despullar al teu fill pera donarla als altres, y te'n paguin los quaranta mil duros que costa ¿qué farás?... ¡Vaja! no sigas ximple y no't cansis donant voltas per un círcol sense sortida. Ni ab la teva casa, ni ab las duas que ell té no li arribaría pera pagar lo que deu; y, encara que, ab sacrificis de tots, sigués possible treurel d'aquest fanch, ja't podrías fer cárrech de llensar al teu fill y á mi y á tu, al mitg del carrer... perque es de suposar que si paga no li quedará rés per viure; y, alashoras pera mantenirse, no té altre remey que tornar á la Bolsa; y, que per lo tant, lo que ara li ha succehit ab uns valors, demá li passi ab uns altres... y ell que vagi perdent y nosaltres pagant... si jo fos prou ximple pera arruhinarme sens tó ni só... ¡Vaja! ¡vaja! no pensis més disbarats; perque á lo que no te remey, no n'hi troba ningú; ¡ni tu per més llesta que siguis!
 La Antonieta, satisfeta d'haver portat á la memoria del seu marit fets y paraulas que li eran necesaris en aquella ocasió, atansantse al seu costat, y agafantli una de sas mans, digué reposadament:
 — Escóltam un xich y déixam exposar lo