Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/293

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ell mateix no s'havía donat compte, agradat del negoci y commós per la admiració que desperta sempre en tot home de rectes sentiments lo que per son alt valer se imposa, en Pere Joan vegé de sobte tot lo seu passat descapdellarse devant dels seus ulls; y'l seu pensament torná enrera, molt enrera, fins á las sevas corregudas á peu descals per la platja de Vilassar... fins á la buydor y soletat en que'l deixá la mort de la seva pobre mare... fins á las bondats de Mossen Vicents per ell... Y, ja obertas las portas del santuari de la conciencia, d'aquesta veu que, en priviligiats moments, crida més alt que totas las altras, recordá'l jorn del seu casament: l'amor, la inteligencia y la energía d'aquella dona á la que sens dubte devía la fortuna y la consideració social de que gosava... y un esperit de reparació y un entendriment fondo, jovenívol, aná desfent ab amorosa suavitat lo glás ab que'l temps y la vanitat del diner havían condormit las fibras del seu cor; y, agafant, ab sas mans fornidas, lo xich capet de la seva esposa, lo posá demunt de son pit, dihent:
 — Fa catorze anys que en lo quart pis de aquesta mateixa casa, sobtat pel teu clar judici, te vaig dir: «Faré lo que tu vulguis» donchs lo mateix te repeteixo avuy. ¿Estas contenta?...
 La Antonieta obrí la boca pera respondre; mes la veu li restá en lo fons del coll y, mancada de forsas pera expressar la alegría que inundava son cor de esposa satisfeta, tancá