Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/55

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Tan plena y tan ocupada estava la pensa de la Antonieta ab aquestas novas impresións, que'l primer día del mes d'Agost, la minyona, que ja feya anys que era á la casa, després d'haver rentat los plats del sopar, entrá fent uns grossos escarafalls, al quarto de la seva mestressa pera preguntarli si's recordava del día en que's trobavan.
 — Que si'm recordo á quin día som?— repetí la noya, al mateix temps que s'esforsava en ferne memoria. — Sí, sí; prou que ho sé; som al primer d'Agost.
 — ¡Ah! — feu la criada balansejantse d'una part á l'altre — cóm no m'ha fet anar pels ous ni per la llet...
 — ¿Pels ous?... ¿Per la llet? — repetí com estranyada la Antonieta.
 — ¡Ay, ay! ¿Que no es demá, el sant de la senyora Angeleta? Com cada any vosté li feya una plata de crema....
 La noya Corominas, se deixondí ab una emoció difícil d'esplicar. ¡Lo sant de la senyora Angeleta, de la germana del seu padrí Mossen Vicens, á quí desde temps immemorial la seva familia obsequiava ab aquell present ¡y se'n recordava á las deu del vespre!....
 Y ja, com'si diguessim, transportada al mon dels vius, com un recort n'aconsegueix un altre, tot seguit li vingué á la memoria que per la Mare de Deu dels Angels hi ha'l Jubileu de la Porciúncula, Jubileu, al que la seva mare tenía gran devoció; y que, desde molt jo-