Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/56

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


veneta, li havía fet oferir pels avis y parents y per las pobretas ánimas del Purgatori: devoció que desde la mort dels seus pares, ella havía practicat ab més fervor que may, desitjosa de poguer donar als seus difunts aquest testimoni de la seva estimació. Y aquest any ¡ni tan sols se'n havía recordat!... ¿En qué pensava, donchs?...
 La Antonieta sondejá per primera volta l'estat de distracció en que feya algun temps se trobava, y li semblá que alló no era pas natural: fins potser ni era de bon ésser; y afanyosa de posarhi esmena, doná órdre á la minyona, pera que l'endemá de bon matí anés á buscar los ous y la llet, á fi de que al retornar ella de confessar y combregar á Sant Pere, pogués fer la crema, pera que suficientment reposada, s'enviés abans de las dotze, en quina hora, aniría á donar los bons-días á la germana del seu padrí.
 Preocupada ab lo pensament de cumplir ab las sevas obligacións religiosas, tocavan dos quarts de cinch del matí, quant la noya Corominas, vestida ab trajo d'orleans negre y mantonet de punt de reixa, pujava per las escalas de la seva parroquia, portant en sas mans lo devocionari y en son cor, lo desitg de que la Comunió que anava á oferir pera l'ánima dels seus pares, tingués lo fervor necessari pera alcansar las gracias que's proposava.
 Pocas iglesias hi ha á Barcelona, y en particular aleshores, en que no s'havía ni tan sols