Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/57

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


pensat en fer la actual restauració, com l'antiquíssima de Sant Pere, pera recloure l'esperit, devall d'aquella aclaparadora nau de pedra, llisa y negre, y molt més en aquella hora matinal, en que'ls temples, sense funcións y sense'l moviment de la concurrencia que mes tart hi acudeix se presentan ab tota sa austera severitat. Ben ferma en sos propósits, la Antonieta obrí la porta, prengué l'aygua beneyta y's trobá completament á las foscas. La naixenta claror del sol no arribava pas á trencar la boyrosa negror d'aquella iglesia sense finestrals; per lo que, al entrarhi, sols vegé las llenguetas d'or dels dos ciris del altar major, essent precís avansar un tros endins pera que sos ulls, ja un xich acostumats á les tenebres, comensessin á distingir la taca blanca de la casulla del sacerdot y'l roquet del escolá, los llarchs grahons del presbiteri, l'encontorn dels ennegrits altars, los rengles de cadiras y la silueta de las contadas personas, que ab trajos tan foscos com tot lo que las rodejava, ohían devotament aquella Missa matinal. La noya feu llavors, ab tota reverencia, l'acatament al altar major, y s'encaminá envers lo de la Mare de Deu dels Dolors, ahont hi havía'l confessionari de mossen Jaume, lo seu director espiritual, ocupat en aquells moments, per duas penitentas, agenolladas en sos respectius llochs.
 Obligada á esperarse, la Antonieta torná á preocuparse del exámen, sols iniciat en la nit