Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/59

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


penyo en destorbar ab nimietats y á voltas ab perjudicials distraccións, los prechs de las personas piadosas, pera minvar á Deu, la gloria del fervor en la oració; y, recomenantli l'amor al bon Jesús sobre tots los bens de la terra, y assegurantli que d'Ell havía d'esperar la llum que la guiés entre las incertituts de la vida, absolgué á la noya, que ja més assossegada, cumplí la penitencia y's prepará pera rebre la sagrada Comunió. Ab aquest fi, una volta acabats los resos que tenía per costúm, se dirigí á la capella del Santíssim; més, tantost atravessá'l reixat, enfront del confessionari del seu padrí mossen Vicens, que'l tenía en aquell lloch, hi vegé de genolls un penitent al qui, com era natural, per la posició que guardava, no li podía veure la fesomía y que, no obstant, la feu extremir de cap á peus, semblantli que aquell port, aquellas espatllas, aquella silueta, pertanyían al veler que tan distreta la portava; mes, ab la mateixa rapidesa ab que la sobtá aquesta idea, li ocorregué'l recort de las esplicacións que'l capellá acabava de donarli, sobre las tretas de que's valía l'Esperit del mal pera pertorbar las devocións dels fidels; y la Antonieta, ben convensuda de que acabava de ser víctima d'una il-lusoria visió, feu la senyal de la creu, tancá'ls ulls, apretá'l llibre y'ls rosaris entre sas tremolosas mans y, d'esma, casi á palpentas, avansá fins al mitg de la capella; ahont agenollantse ab tota devoció, esclamá entre un esverament y un fervor que no havía sentit may: