Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/71

jós d'alegrar á la seva germana — pero tu, noya — afegí dirigintse á la Antonieta — no ho demostras pas ab la práctica que trobas la vianda, bona, perque menjas molt poch!... ¡Pósanhi un altre tall de pilota, ja que l'hi agrada! Y un parell d'anxovas... un rabanet...
 — ¡Uy! ¡Uy! ¡Prou! ¡Prou! si menjo més en aquest dinar que á casa en quinze días! — exagerá la noya, apartant lo plat, que la senyora Angeleta aconseguí, repetint:
 — Pren! Pren! perque ja t'ho he dit, que per nosaltres sols, he fet molt poca cosa! Ab aixó y'l pollastre ja haurem acabat.
 — Y donchs ¿qué volías més? ¿cervells de canari?... Quan s'ha menjat una bona olla tot lo altre hi es de sobras. Y ara, noya, contans com ha sigut aquesta sorpresa de venir á dinar? — feu Mossen Vicens, que ja refet del seu mal de cor, li intrigava un bon xich aquella sobtada vinguda.
 — Pues res... ja veurá...- respongué la Antonieta un si es, no es, desconcertada — com vostés de sempre m'ho tenen dit...
 — Sí, sí; ¡vaya! no faltava més! sempre n'estás de convidada á casa — interromperen á un temps lo sacerdot y la seva germana.
 — Donchs per aixó... com aquest dematí he anat á Sant Pere... ¡Oy! ¡y ja l'he vist al confessionari que hi tenía forsa gent! — digué la noya desitjosa de portar la conversa al punt que la volía.
 — ¡Pst! ¡regularet! ¡regularet! No hi havía