Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


crema!... ¡Porta, porta!... Y no t'hi descuydis els melindros, ni'l vi ranci, que de Sant no n'hi ha més que un al any ..... Y avuy que havem tingut una convidada!..... Y ja pots dir que fassin café, que per un día tampoch nos arruhinarèm!...
 Malgrat totas sas protestas, la Antonieta s'hagué de resignar á deixarse omplir lo seu plat de crema; y, prou concirosa al veure que ja eran als postres, y no havía trobat encara la ocasió d'esplayar lo seu assumpto, al adonarse de que abdós germans, se disposavan á obsequiarla ab melindros y vi ranci, apartá la ma de Mossen Vicens, dihent ab to resolt:
 — No; no; ja sab que jo no bech més que aygua. ¡Vosté, vosté,'l necessita pera referse de las fatigas d'aquest dematí!
 — ¡Jo, fatigas! ¿Aquest dematí?.. — preguntá com estranyat lo sacerdot.
 — Si no fatigas, treball; perqué ¡no n'hi tenía poca de feyna al seu confessionari, quan jo hi he passat per allí á la Missa de sis! ¡Oy! y que hi tenía un penitent..... Un jove alt..... moreno..... ab bigoti negre.....
 Y com lo sacerdot no fes ayre d'enténdrela, la Antonieta prosseguí:
 — Si, un jove molt ben plantat... que'm sembla que porta dol... que hi era abans de la Missa...
 — ¡Tah! ¡Tah!... Tants ne venen en aquestas diadas, d'un cap de matí al altre...
 La noya Corominas, sentí com una mena