Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/77

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


negar á sa pobre mare per aquesta qüestió!...¡Y encara dirán fills!... ¿A que vá, que ha sigut perque's deu voler casar y li han posat per condició?
 Mossen Vicens que á las manifestas trasmudacións que havía observat en la cara de la Antonieta, durant tota aquella derrera part de la conversa, notá l'esgroguehiment que la cubrí al sentir la sobtada suposició ab que havía acabat lo parlament de la seva germana, semblantli que comensava á veure clar lo que fins allavores li havía aparescut fosch, digué, desitjós de posar los punts sobre las ii:
 ¡Vaya! No comensis á fer judicis temeraris! Si's casés, me sembla que jo ho sabría y no me'n ha dit una paraula. ¡Mireu que es forta cosa, que en fent qualsevulga persona una obra bona, no hi puga faltar qui en lloch d'atribuirho, com es de lley, á la inspiració y gracia de Deu, tot seguit s'hi busqui l'origen en l'interés material ó en las conveniencias humanas! ¡Be prou assedegat que n'está'l Cor de Jesús del amor de sas criaturas, pera que no busqui la ocasió d'atráuresels per Ell mateix! Y devegadas, basta una espurna pera encendre un foch allá ahont no n'hi ha hagut may!... Vaja, pórtam lo café y á veure si l'haureu sapigut fer tan bó com lo que'm varen donar l'altre día á casa del senyor Rector..... ¡Quina forsa! ¡Quin aroma!
 La senyora Angeleta, aná en persona á buscar á la cuyna lo que'l seu germá demanava;