Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/89

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


hora de que comensi á pensar ab mí, y de que prenga altres determinis...
 Com pot suposarse, las paraulas d'en Corominas foren com ploure sobre mullat, ab lo que'ls rosaris pels difunts, que la Antonieta resá ab la sola companyía de la seva criada, se digueren per part d'ella ab un continuat seguici de llágrimas; per lo que al ferse nit, á la noya li semblá que las parets de sa casa li queyan al demunt y, desitjosa de passar la vetlla un xich més acompanyada, se'n aná á visitar á la senyora Angeleta, á la que vegé disposantse pera sortir.
 — Si't descuydas me trobas fora — li digué la germana del seu padrí, allargantli una cadira y desapuntantse'l vel de la mantellina que tenía á mitg posar — com may vens tan tart, m'he pensat que eras ab en Pep á fer la castanyada á casa de la teva tía Madrona; y com Mossén Vicens, se'n ha anat á la Catedral, jo per no quedarme sola aquesta vetlla de tan mal passar, havía pensat anar á veure si la Mariagneta volía venir ab mí á Sant Just, que'l padre Amores hi comensa'l Novenari d'Animas...
 — ¡Ay, jo no voldría pas destorbarla! — interrumpé la noya, refusant la cadira que la senyora Angeleta li presentava — ¡Com m'he tingut d'esperar que la Marieta enllestís dels plats pera resar los rosaris ab ella, tot seguit se m'ha fet tart!... Per mí no vuy pas que's quedi, no; aixís, com aixís, jo també volía anar á Sant