Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/92

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


per no res... ¿sap?... perque no'm podía acabar la vianda que tenía al plat, hi ha près un enfado com un boig; y perque jo ja estava prou trista y m'he posat á plorar, m'ha dit que'ls meus plors li farían pendre altres determinis, més aviat de lo que pensava... ¿Vegi per qué?
 — ¡Pst! los homes quan se volen casar, de tot ne fan motius... Pero á mí, no m'en enganya cap... En fí, per aixó'l teu germá ja té prou l'edat; y ab lo viu y treballador que es, y'ls quartos que li portará la dona, 's fará un bon fabricantás; no més es llástima per tu, que haurás d'estar al domini d'una cunyada, que com á pubilla, me sembla que es un bon tros soberana... ¡Oy! y la cunyada y la tía; perque la senyora Madrona no deixará pas á la seva noya... y si't tens d'estar ab totas dúas, ¡ay! filla; ja't ben planyo! ¡Ja't ben planyo! — exagerá la senyora Angeleta.
 — Sí, sí... ¿Qué's pensa que no ho conèch, que ara faré nosa á tothom?... Y cregui ¡que es ben trist de pensar que una hi es de massa á casa seva! — exclamá la Antonieta tot espurnejantli'ls ulls.
 — ¿Veus, com jo t'ho deya lo que't passa quan fa dos anys lo senyor Ramón te va fer parlar per Mossén Vicens, pera casarse ab tu? Ara foras á casa teva ben acomodada y t'en podrías ben riure... y...
 — ¡Ay! no, no. D'aixó si que no m'en arrepentiré may — saltá resoltament la Antonieta. — La