Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/94

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


posat allá ahont de molt temps hi tenía'l cor, per entre las ombras del cap vespre, que, atravessant per las mallas de las blancas cortinas de randa, de poch en poch, havían anat invadint la espayosa sala en la que abdúas conversavan, comensá á semblarli que la grossa y embotida figura de la germana del capellá se transformava, aprimantse, fonentse, espiritualisantse, fins á convertirse en una mena de fada benafactora, d'aquellas que, per deslliurar á las encantadas princesas, sortían en las rondallas que de nina li contavan; y que en aquell moment se li apareixía á n'ella, pera ferli d'inteligenta missatgera ab algú que molt fondament li interessava. Y ¿per ventura no tenía motius pera pensarho aixís?.... ¿No acabava de brindarli sa intervenció pera arreglar son matrimoni ab lo senyor Ramón? ¿No podía ferli igual servey ab en Pere Joan, que segurament lo tractava ab més intimitat, puig que segóns lo dit per ella mateixa, feya molts anys que'l coneixía?... ¿Qué hi arriscava en probarho?...
 — La noya deixá en pau las ondas del seu mantonet, y digué manyosament:
 — Ja sé que vosté tot ho fa be... y que m'estima forsa... Sí; sí; peró ¡vegi! — feu tremolantli un bon xich la veu — á mi més m'estimaría un jove que m'agradés, encara que fos un senzill treballador!
 — ¡Ay! ¡Deu te fassa bona! Es lo que deya en Quel: ¡si'ls arrepentits poguessen tornar a