Pàgina:La guerra civil (1867).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ESCENA IV.
anton.
 

¡Al fi jove! ¡Juventut
tèns lo cor plé! vuit lo cap.
¡Y com pateixan los dos!
mes avuy la Caritat
demana aquest sacrifici
per èlla y per èll tant gran.


ESCENA V.
anton, carmeta. (Surt per l'esquerra)
Car. ¿Com se troba?
Ant.

 No l' hè vist,
mès avuy podrá marxar
si convé.

Car.

 Mòlt l' hi convè
pus que aqui n' está esposat.
Cuántas voltas assentada
del llit de tristesa al cap,
tenía pòr que la vida
se l' hi escapès del-lirant.
Ha sigut llarga y penòsa
del pobre la enfermetat.
Lo infelís ne tè una mare
que 'ls jòrns cònta sospirant
y á Dèu alsa sas plegarias
pel fill que viu allunyat;
¡y á ne l' mitj de sòn del-liri
sempre á sa mare invocant!
¿Perqué en los camps de batalla
se destrossan los germans!
¡Perqué avuy, crits d' estermini
ressonan, no crits de pau!
¡Perqué avuy, per nostra Espanya
á torrents corre la sang!