Pàgina:La guerra civil (1867).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 

Encar recordo ab ferésa
lo jòrn en que vos llansáu
contra ls' carlins que sitiaban
aquest poble, ¡Ay! ¡En lo camp
de batalla, cuánts moriren!

Ant.

¡Tan sols la pénsa de llavors fa esglay!
Sortírem ab quietut, l' ánima plena
de llágrimas, perfums dels recorts sants,
Derrera, aquéllas casas hònt nasquèrem;
vèlls y mares á Dèu lo prech alsant...
Los carlistas devant; la lluyta fèra,..
Lo espatéch del canò dol sembrará.
Caminém sèns que s' obrin nostres llabis;
régna per tot silenci, sols turbat
per lo bátrer del cor; cuant mès s' avansa,
ab mès forsa lo cor batèntne vá.
Al cel, al toch d' atach, los ulls se fixân,
y á las prèndas del cor ¡A Dèu! cridant,
nos llansém com llampechs á la batalla
y comensa la mort... y cáu qui cáu.
¡Y ès un home que tè mare y esposa!...
¡Foch á n' èll! ¡Es carlí! ¡Corri sa sang!
¡Filla tè! ¡morirá si surt la bala!...
¡Foch á n' éll! ¡Foch á n' èll que ès lliberal!
Y lo vapor de sang nos emborratxa;
al espirar lo fum perdém lo cap,
y á los crits d' agonía, crits terribles,
lo brunzit de las balas diu: ¡Sang! ¡Sang!
¿Clemència demanéu! ¡Paraula vana!
Homes no hi ha; sols tigres sedejats...
y l' tigre no te cor; ab crits famélichs
sang vol; demana sang ¡y sempre sang!
Las forsas enemigas comensáren
desprès de una grèu lluyta, á flaqueixar.
Un esfors fan, sòbre nosaltres vènen
disparats com lo llam dos cents caballs.
Las bridas ab las dents van subjectadas;
pistola en má; lo sabre preparat...
Lo cuadro tòts formém, la mort-avansa;
règna de nou silenci sepulcral;