Pàgina:La guerra civil (1867).djvu/17

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 

tranquil pot estar cuand plora
aquèlla que ès sa alegría
sa vida y sa ditxa tòta.
Per mès que s' dòngui á lo plor
en misteri brida solta,
lo pare sènt que las llágrimas
bruèntas per l' aire volan,
y cuand respira, aquell ayre
de tristesa son pit ómpla.
Aquèll, á qui tant estimas,
dos mèsos hi ha que no posa
á n' aquesta casa ls' péus;
per xó ta pena ara es mòlta.
Entrá en sòn pit la sospita
al veurer que mòltas voltas
estabas tú molt distrèta
com pensant ab altre cosa;
que cuand èll aqui ns' trobaba,
per que pròmpte surtis fora,
tú feyas tót lo possible.
A voltas una acciò bona
costa mòlt; mès recompensa
á tals sufriments Dèu dòna.

Car.

Allí hi había un malalt
plé de feridas, sèns forsas...
Cometènt una imprudencia
tal vegada perdut fòra.
La Caritat m' ho ordenaba;
y per mès que siguès mòlta,
inmensa, pare, la pena
de mon cor... salvat se troba.
Vaig cumplirne...

Ant.

 Ell tornará.
La calma, filla, recobra.
Fòu precís. Mòltas vegadas
dura es la llèy á que ns' forsa
lo deber: mès es lo mérit
cuant mès gran lo que s' hi oposa.
Per desgracia nostra patria
avuy dividida s' troba,