A punt ja tòt se troba, cuant tanqui la nit fosca,
será forsós que deixi aquet perillós lloch;
desitjo que consèrvi d' aquesta pobre casa
grabat en lo sèu pit un carinyós recort:
per mi jo no l' reclamo; que m' diga ma conciencia
has fèt una obra bona, ja m'basta, ja n' tinch prou;
pels altres ho demano, que avuy la guerra encesa
del mònt á la planura ressona com un tró.
Tal volta á nels sèus péus demá mateix se trobia
un enemich; recordis que en lloch de darlhi mort,
amparo y recullida li dárem en ma casa;
que tòt lo bè rebút, tornarlo llavors pot.
La mort sa má no dòngui poguènt donar la vida;
allunyi de sòn pit la rabia y lo rencòr;
encar que enemich sigui, recordis que Dèu mira,
que fá un cor agrahit, de fè' un cadavre en lloch.
