Pàgina:La guerra civil (1867).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 

si acás lo descubrían, tal volta fòra mort.
Las forsas enemigas que siti aquí posáren
recordis que manaba; donárem una acció
y á camps ras los batèrem desprès de lluyta fèra
que omplí nostres familias de llágrimas y dol.

Amb.

El labio no traduce lo que mi pecho siente:
sereno ante el peligro estuvo el corazon;
mas ante el noble ejemplo que usted le dá, palpita,
palpita conmovido.

Ant  (Ap.) ¡Que es bó fè bè, que ès bó!
Amb.

¡Aleja los rigores de lucha fratricida
de nuestra pobre España; aléjalos Señor!
Si hubiese el enemigo nacido en tierra estraña..

Ant.

¿Olvida que germans devant de Dèu tòts sòm;
que al dar sòn fill sa sang per tòts l' ha derramada;
que allí á ne 'l cel no hi ha ni rassas ni nacions?
La guerra ¿qui la vol? Cuan èlla estèn sas alas
espurnas de foch saltan que dònan solta al tró;
sa espasa vidas trenca, mès vidas no contadas:
las víctimas que ha fètas ¿algú contarlas pot?
Lo vert camp èlla dèixa, lo camp hònt se fixâba
lo pá de la familia del pobre llaurador
de sang cubert, ¡de sang! Y mòntan las onadas
perque á mils los cadavres la sang dònan á dòlls.
No vol que l' espectacle la nit cubreixi ab sómbras,
y ab mil ciutats y pobles encèn foch espantòs;
y allí hònt avans regnaba la pau y la alegría,
ruinas tan sols dèixa, la soletat y dol.
Al llach de sang, llinder li dòna ab los cadavres;
y ab llágrimas que llensan los pits en desconsol
espessa boira fòrma, que sèmpre se renova,
puig deixa á lo sèu pas cubert lo plá y lo mònt
de mares sènse fills, de órfens sènse pare,
germanas sèns germans, y esposas sèns espós.
¡Dèu vulga que la pau aquí á la terra regni!
Dèu vulga que imposible la guerra siga al mòn.

Amb.  Es cierto. (Pausa.)
Ant.

 Surtir dech; recullis á son cuarto;
si aqui no sòm nosaltres, de dins vosté no s' mou,
puig quedan casi obertas las portas á ne l' poble: