Pàgina:La guerra civil (1867).djvu/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Pep.

 !Ay dels dos!
(Surt corrents.)

Car. ¡Detúrat, Pepet! ¿Qué fas?


ESCENA XVII.
ambrosio, carmeta.
Car. Pòr tinch.
Amb.  ¿De qué?
Car.

 Sa mirada
m' ha deixat glassat lo cor.
¡Ah! ¡comprench! Ell tal vegada
d' aqui hagi sortit gelòs.
Quant l' amòr obra feridas
los gélos hi tiran foch.
No podém perdrer lo temps
que 'l que 'ns quèda es molt preciòs.
La finestra del sèu cuarto...

Amb ¡Huir!
Car.  Si, si; cáu á l' hort;

per allí pot escaparse.

Amb. A los dos amenazó.

Sola...

Car.

 A mí no 'm farán rès.
¡A dins! ¡à dins! ¡Ah! ¡no! ¡no!
(Entra á ne 'l cuarto y surt desseguida)
La finestra estaba oberta
y á l' altre costat de l' hort
hè vist dos que la guardaban.
Escaparse ja no pot;
per la porta es impossible...
¡Dèu mèu! ¡Dèu mèu! ¡Protecció!
Tánquis dins.

Amb.  Cármen...
Car.

 ¡Per Dèu!
Adins: aquí 'm quedo jo.
(Carmeta fa que entri al cuarto casi á la forsa)
¡Pare, veníu en ma ajuda!
¡Pare¡ ¡Ahònt ès!