Pàgina:La guerra civil (1867).djvu/32

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Amb.

 A hablar no acierto.
(Lluís y Ambrós se dónan la ma; Anton que s' trobará en segón tèrme, mès al mitj dels dos, alsa las mans plegadas al cel.)

Ant. ¡Benehit siga Dèu! Jo vos dònch gracias.

ESCENA XXI.

Dits y pepet.

Pep.

¡Es viu!! Aqui l' remordimènt me porta;
sa véu en mí s' ha alsat, y á aquesta casa
hè tornat per salvarlo si tèmps èra.
Per un momènt cegat, crit de venjansa
bè donat; mès ab vida encara s' troba.
¡Gracias Dèu mèu!

Ant.

 ¡Oh, si! déus darlhi gracias!
 (Apart á Pepet.)
No t' hè dit que l' defècte que tenías,
mòltas vegadas fins al crim portaba.
 (Al poble.)
Gracias vos donch; del enemich la vida
ab lo vostre concurs será salvada.
(Anton dona la má á alguns del poble que se 'n van junts ab Lluís. Pepet queda en mitj de la escena.)

ESCENA XXII.

ambrosio, carmeta, pepet.

Tots miran á Pepet que per últim fa un mohimènt y s' tapa la cara ab las mans.)

Ant.

Quant la vergonya al fron monta
y l' frón se tapa ab las mans,
l' home per arrepentirse,
Pepet, ja tè molt guanyat.

Pep.

«Lo sè' arrebatat á l' home
fins al crim lo pot llensar.»
Es cert. L' abisme del crim,
¡Ay! ¡cuán á prop hè guaytat!