Pàgina:La guerra civil (1867).djvu/8

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ferits per carlinas balas!
¡y cuánts carlins las perdèren
dels lliberals á las armas!
¡Tòts son germans y s' fan guerra!
¡Pobres fills de nostre Espanya!
Avuy lo fusèll empunyan
los que empunyaban l' arada
y vijilan dia y nit
del nostre poble á las tapias.
(Se sent altre vegada lo crit de ¡centinella alerta! encara mes lluny.)
Encara ressona l' crit,
mes ja s' pert en llòntanansa.
Sembla que he sentit sòròll...
(S' atansa á la porta de la dreta y escolta.)
¿Será èll?... Dorm. M' enganyaba.


ESCENA II.
carmeta, anton.
Ant. Carmeta.
Car.  Pare. Bon dia.
Ant. Ja se sab que sempre t' alsas
ab lo sol.
Car.  Es que la feyna
no m' permet las matinadas.
Ant. D' algun temps á aquesta part
casi per tú ha aumentat massa.
Car. Ja n' hi ha mès, mès treballant
ab molt gust, no cansa gayra.
Ant.

Cònto que demà matí
tòt tornará dins ma casa
á l' estat d' avans. Sabía
lo treball que t' imposaba,
mès tan sols tenía en tú
una completa confiansa.
No soposo que l' servey
haguès comès una infamia;
mès caure' en una imprudencia