Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/10

pobles y llurs necessitats, interessos y afeccions no eren res. Tota la força era del rey y venía del rey: el concell de la cambra det rey governava la nació; la ciutat, en que'l rey bastía el seu palau, devenía la capital de la nació; la llengua que'l rey parlava, la lley civil que'l rey seguía, les costums locals en que'l rey participava o intervenía, eren la llengua y el dret y les costums per excel·lencia, les formes tipals de llenguatge, de vida jurídica, de vida social. Lo que no s'hi acomodava o se'n distingía era escepció, particularitat, privilegi, que's tolerava però que a la curta o a la llarga havía de desaparèixer.
 Donchs aquesta gran força de la monarquía estava també en contra de Catalunya. Per la provinença del llinatge en que'l poder reyal radicava, per la tendencia natural de tots els poders forts a abusar de la seva força, per la resistencia de Catalunya a les invasions de la monarquía absoluta y la seva adhesió a les llibertats populars, per la nacionalitat de les families de que estava voltada y dels agents y funcionaris de que principal y casi exclusivament se servía, la monarquía va ésser a Espanya un gran factor d'anulació de Catalunya. La nostra terra, que un temps havía sigut pricipal ins-