Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

trument de la política dels reys d'Aragó, de mica en mica, va restar totalment escluida del gobern. Ve un temps en, que no's troba ni un catalá al devant de les escuadres ni dels exèrcits, ni en el govern de les provincies y colonies, ni en els Concells de la Corona que decidíen la pau o la guerra y feyen les lleys de que depenía l prosperitat o la desgracia.
 Catalunya pobra, sense comers, sense industrial, Catalunya sense direcció política autònoma, va quedar també sense cultura propia, subjecta a la cultura de la Cort, tributaria de la cultura castellana. En Boscan escriu en castellà les seves composicions poètiques; en Pujades publica en castellà la' seva crònica que havía començat en llengua catalana; en castellà escriu els seus Anals en Feliu de la Penya; en castellà els galantejadors componen sonets y madrigals ales dames en les reunions de la noblesa provinciana; y ha d'anar seguint com un plany, com una queixa, la tongada estèril, ploranera, dels panegírichs de la llengua catalana.
 Les poques manifestacions, y encara neulides y encarcarades, de la cultura nostra d'allavors, són castellanes. L'ideal que allavors esdevenía, lo futur que's feya actual