Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Aixó, entenent per provincia Catalunya, y per provincialisme l'afició o amor a les coses de Catalunya. De les veritables provincies no cal pas parlarne, ni se n'ha parlat may entre nosaltres. ¿Què són sinó una divisió arbitraria que ni arriba a tocar tan sols l'epidermis del país? ¿Com ha d'influir en l'amor a la nació l'estimar uns quants kilómetres de carretera, la capitalitat d'una audiencia o l'allotjament d'alguns batallons? ¿Què'n pot sortir d'un provincionalisme semblant sinó una ridícula parodia del veritable patriotisme, del patriotisme sagrat que porta al sacrifici de la vida, quant més al de miserables engunes del àpat burocràtich?

 Va anar fent vía l'amor a la llengua catalana, l'estudi de la historia propia, la adhesió al dret civil. Les costums patriarcals de la familia catalana, la milenaria barretina, tot lo típich y especial de la nostra terra, va inspirar als poetes que ho veyen a la hora santa de la declinació, a la claror d'una posta embellidora. Va seguir la bifurcació de l'ànima catalana, que continuava tenint per seu y propi tot lo que'l poble castellà havía anat fent passar com únich espanyol, però començavem ja a no demanar