del federalisme ab la dèu feconda del sentiment català nodtit per la corrent històrica y literaria. Semblava arribat el moment de que'l principi substantiu s'encarnés prenent forma tangible, però no, no hi va haver encamació sinó juxtaposició; els dos elements no varen fondres, van marxar junts, però destriats com l'oli y l'aygua.
En el gran llibre de l'Almirall sobre'l Catalanisme, poden separarse tots els capítols de la primera part, veritable exposició y defensa empírica del catalanisme, dels demés del llibre en que's constitueix la teoría particularista y s'aplica al problema català. Els uns no necessiten ni serveixen de res als altres. Van plegats en el meteix volum, però no en un meteix sistema o concepció doctrinal. Són dos bastiments separats, una cleda al voltant y un sol nom a sobre.
En la part destinada al Catalanisme, ab algunes remarcables originalitats en la exposició, no fa més que recullir les idees que suren en els cèrcols y taules de literats, historiadors y artistes. La seva obra personal, propia, és l'altra, és el sistema particularista[1].
- ↑ Lo Catalanisme, Barcelona, 1886.—En 1879 l'Almirrall encara usava la denominació de provincialisme. En Los Fueros de Cataluña s'usa la paraula regió apli-
